El museu
Aneu a descobrir les restes de l’antiga ciutat romana de Baetulo, en un nou espai de més de 3.400 m² en el qual, a més de les termes o banys públics, es conserven els carrers més cèntrics de la ciutat romana, la xarxa de clavegueram, restes d’edificis de pisos i de botigues obertes al carrer, així com paviment i pintures... En aquest marc incomparable de més de 2.000 anys d’història, es pot veure també l’exposició permanent, ara renovada, que, al costat de peces tan importants i conegudes com el Vas de les Naus, les pollegueres de les portes de la muralla de la ciutat, la Venus i la tabula hospitalis, n’inclou d’altres que s’han incorporat darrerament al fons del Museu arran de les últimes excavacions, com l’esquelet d’una mula que s’ha remuntat, així com dues peces més que s’han rebut en dipòsit: el Cap d’Agripina, cedit pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i una peça de marbre romana decorada en una ara i amb una inscripció a l’altra, cedit per la parròquia de Santa Maria.
1.Termes i Decumanus
Es tracta d’un nou espai d’uns de 3.400 m que permet descobrir in situ la ciutat romana de Baetulo.La visita s’inicia a les termes de la ciutat, de final del segle I aC, que conserven la totalitat de les estances que formaven el conjunt: la palestra, el frigidarium, el tepidarium i el caldarium.
La visita segueix sota l’actual plaça de Font i Cussó, zona que es trobava a l’entorn del fòrum de la ciutat romana. S’hi poden observar restes d’edificis d’habitatges amb botigues a la planta baixa, seguint la direcció d’un carrer menor, del qual s’ha conservat la claveguera.
Després, la traça de l’ampli decumanus maximus passa pel costat d’un gran edifici comercial fins arribar a l’encreuament amb el cardo maximus, punt que indica la proximitat del fòrum.
Es veuen també restes d’altres edificacions d’època romana tardana, com una estança, un mausoleu o un dipòsit d’aigua.
Tot l’espai està il•luminat escenogràficament i ambientat amb elements de reconstrucció històrica i efectes sonors que ens transporten a l’antiga Baetulo i ens hi fan sentir immersos.
2.Jardí de Quint Licini (Piscina)
S’hi conserva la piscina del jardí d’una casa de Baetulo, construïda a finals del segle I dC, que possiblement va pertànyer a Quint Licini, membre d’una poderosa família de patricis i protagonista d’un pacte d’hospitalitat signat amb els badalonins el 98 dC i recollit en la tabula hospitalis. La visita ens submergeix en l’ambient d’un jardí romà, gràcies a la il·luminació, a la incorporació de sons i a una espectacular projecció en realitat virtual.3. Casa dels dofins
Domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. Es conserven diverses estances situades a l’entorn del atri, unes altres habitacions relacionades amb el peristil o jardí i una zona de treball destinada a la producció de vi. Destaquen els mosaics, d’una gran qualitat, així com les restes de pintures murals originals. L’espai inclou dos audiovisuals. La il•luminació escenogràfica, l’ambientació amb mobiliari i objectes de reconstrucció històrica, i la incorporació de sons ens transporten i ens fan sentir immersos en l’època romana. Disposa de mòduls tàctils per a invidents.
4. Casa de l'heura.
5.Conducte d’aigües
Conducció d’aigua construïda amb volta de canó que fou utilitzada en època de l’emperador Tiberi (14-37 dC) per tal de proveir d’aigua la ciutat de Baetulo. És l’única conducció d’aquest tipus que es pot visitar a Catalunya. Se’n pot recórrer un tram de 40 m.
6.Teatre.7. Temple romà.
8. Mosaïc de la Torre Vella.
9. Edifici públic. (Plaça de la Constitució).
Anem mirant els treballs que heu trobat.
wikipedia
Baetulo romana jmerino.xtec
Web de l'ajuntament
Des de SGiralt Els dies de Dèd..
Des del gencat
El video del museu
La notícia publicada als diaris:
Avui,www 3/24 , El Periódico, El País , ABC,
Unes quantes fotografies del patrimoni gencat.
Podem mirar aquesta altra entrada i el llistat de les restes de termes a Catalunya:
St. Boi de Llobregat: Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes durant les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989, que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998.
Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.
